We are the web

http://42messages.wordpress.com/2010/09/24/som-utilitzats-per-la-maquina/

En relació amb la web d’avui m’agradaria penjar un vídeo instructiu sobre el que aquesta novetat, la web 2.0, significa:

Tal i com podem observar l’estructura de la web ha canviat, partim de bases diferents, els papers han canviat.

Web 2.0 significa revolució en l’intercanvi d’informació. En aquest nou model l’usuari assumeix un doble rol: manté el seu antic paper com a consumidor de la informació que hi ha penjada a la web i alhora actúa com a editor d’informació; podríem dir doncs que som una eina i un fi a la vegada, una part de la màquina.

Actualment podem crear els nostres propis espais amb dades originals, de primera mà, o bé fer un “copia i pega” amb un mix d’informacions de fonts diverses, crear un mosaic d’idees en diferents formats: el medi digital traspassa les barreres del “paper i llapis” i ens permet publicar més enllà d’un text (fotos, cançons, vídeos…).

La idea general podria ser la de compartir amb el món allò que volem expressar ja sigui, com hem dit, desenvolupant les nostres pròpies idees, o partint d’idees d’altres amb les quals ens sentim relacionats i ho volem donar a conèixer.

Està clar que la comunicació entre éssers humans és un dels nostres trets més definitoris i amb els mitjans actuals estem arribant al punt més àlgid dintre de les possibilitats que abarca la comunicació en sí. L’entorn virtual, així com el seu fàcil accés, possibilita el desenvolupament d’una de les nostres activitats més primàries i essencials a gran escala, assolint la globalitat, connecant el món de punta a punta.

Aquest intercanvi d’informació entre usuaris facilita i afavoreix la recerca, les fonts es multipliquen i no depenem d’un sol emissor. Les que abans eren les úniques fonts (portals de diaris, revistes, enciclopèdies, botigues…) però, no han quedat aparcades, contràriament han sabut aprofitar la tirada dels nous esdeveniments i conseqüents canvis de conducta en el públic per al seu benefici. La web 2.0 apropa les persones. Les empreses s’apropen a les persones amb la web 2.0, capten les opinions dels usuaris a la xarxa i obtenen informació directa i rellevant de forma ràpida i fàcil.

Per acabar, voldria remarcar que tal i com hem anat veient al llarg dels posts d’aquestes setmanes en quant a noves tecnologies i formes de publicitat, el pes de l’usuari és el punt clau en aquesta nova era. El públic s’està convertint en el protagonista, assumint cada dia nous papers (emissor, receptor, mitjà) i obtenint així més poder (la informació diuen que és poder), en resum, tal i com deia el vídeo del post d’avui: WE ARE THE WEB

Published in: on Setembre 24, 2010 at 6:07 pm  Feu un comentari  

Per acabar…

 

Com a últim post de l’assignatura, m’agradaria acabar parlant sobre algunes notícies curioses relacionades amb el rei de les xarxes socials: Facebook.

Llegint el diari d’avui he pogut saber d’algunes de les experiències potser més traumàtiques viscudes en relació a la xarxa social “Facebook”. Aquesta n’és una:

 http://www.20minutos.es/noticia/821747/0/facebook/cumpleanos/invita/

 Tal i com podem observar a la notícia, aquest problema amb les xarxes socials no és el primer cop que sorgeix. D’aquí en deduiríem certs orígens del problema: les condicions de privacitat i l’edat de l’usuari afectat.

En primer lloc, parlant de privacitat, caldria destacar que el grau de la mateixa és el que l’usuari final defineix o consenteix. Segons diu l’article, la usuària en qüestió no es va fixar en el grau de privacitat marcat a l’hora de publicar l’esdeveniment del seu aniversari i el fet que el grau que aparegués per defecte fos mínim és una de les principals queixes referides a l’empresa social. Per això, hem de ser conscients que Internet és una eina molt divertida i útil, que ens permet comunicar-nos lliurement, però aquesta llibertat que se’ns ofereix l’hem de gestionar nosaltres, els responsables d’allò que escribim al cap i a la fi. Aquí entraríem en el segon origen del problema, l’edat de l’usuari afectat; en aquest cas parlem d’una menor la qual ha tingut accés a la xarxa de forma autònoma i sense el control parental, que és al final qui en té la responsabilitat legal. Per tant, “Facebook” o qualsevol de les altres xarxes socials, pot dur a terme tot tipus de campanyes i desenvolupar aplicacions per evitar aquests problemes però a l’hora de la veritat el control només el poden prendre els pares o tutors encarregats del menor.

És per aquests motius que s’ha d’educar a la gent sobre les noves tecnologies i les repercussions que les nostres actuacions tenen. S’ha de prendre consciència de l’altra cara que ens ofereix la web, no només de les avantatges que ens proporciona, sinó també de les responsabilitats i conseqüències d’allò que “penjem”. 

Una altra notícia “inquietant”, relacionada amb la privacitat de la qual parlava és la següent:  

http://www.20minutos.es/noticia/792637/0/facebook/places/geolocalizacion/

//  L’article informa sobre una nova aplicació de “Facebook” dedicada a la geolocalització dels seus usuaris via telèfon mòbil. Tot i que de nou hem d’advertir que la opció de mostrar la nostra posició així com la decisió de a qui li volem permetre de fer-ho és de l’usuari, entrem en un terreny més abrupte. Ja no estem parlant de la simple publicació d’una opinió o una foto, sinó de la localització de persones en temps actual. Dit així sembla que estem tractant d’un servei de la CIA que espia els nostres moviments. Fora acudits, tot i que de moment aquesta nova aplicació només està patent a EUU, em sembla una opció un tant “perillosa” o com a mínim “peliaguda”.

Quina és la finalitat última de tota aquesta innovació? Necessitem que el món sàpiga el què, quan, on, com i perquè de la nostra vida? Comunicació o exhibiscionisme??

 

Published in: on Setembre 23, 2010 at 5:52 pm  Feu un comentari  

Segueix innovant

 

http://42messages.wordpress.com/2010/09/20/democratitzant-la-publicitat/

Tal i com segur que heu escoltat durant els darrers dies, i possiblement heu provat, Google segueix introduint canvis i noves possibilitats en la que potser es la seva faceta mes coneguda: la de buscador.

Ara Google ha instal·lat un nou avanç en el proces de busqueda que permet una agilitzacio de la operacio per a l’usuari final: Google Instant. Aquest nou invent permet als usuaris obtenir informacio de manera mes rapida ja qe es van mostrant els resultats rellevants a mesura que el consumidor va escribint allo que desitja trobar.

Aquesta millora del servei pero, no avantatja tan sols a l’usuari del buscador, sino tambe a les empreses que s’hi publiciten via “Google Adwords”. L’agilitat proporcionada per aquesta innovacio atrau un trafic de millor qualitat degut a l’increment en la precisio de les recerques.

De fet, es calcula que “Google Instant” estalvia entre 2 i 5 segons a l’usuari a l’hora de realitzar la seva consulta.

Veient la importancia que el citat avanç tecnologic implica per a les empreses, alguns experts ja han predit que aquest sistema repercutira en els noms de les futures empreses, en relacio a les respostes proposades per Google d’acord amb els algoritmes requerits.

http://altonivel.com.mx/5967-google-instant-impulsa-adwords.html

A la noticia seguent podem veure com les empreses, en aquest cas una multinacional amb molt de poder, es poden beneficiar de la repercussio d’aquest buscador i de la possibilitat que Google dona de comprar termes de busqueda en forma de publicitat. Aixi doncs, tal i com va fer BP per reparar la seva imatge de marca, les empreses poden utilitzar les eines que Google els hi proporciona per a influir en l’usuari final i canviar en termes del possible la imatge que el public te de la marca. (BP, per exemple, va comprar termes de busqueda relacionats amb la catastrofe en la qual es va veure implicada aixi com de videos relacionats, redireccionant l’usuari cap a la web de BP, etc.)

http://baquia.com/actualidad/noticias/17073/la-importancia-del-timing-en-la-publicidad-de-google

Amb aixo queda patent la importancia que ha assolit Google en el mon en general i en el mercat en particular, s’ha convertit en un medi punter per a la promocio de les empreses, que cada cop mes s’adapten a l’entorn virtual adonant-se de la gran acceptacio que esta tenint en el public i que de ben segur sera una base solida de la publicitat del futur.

Published in: on Setembre 22, 2010 at 5:50 pm  Feu un comentari  

El gegant de la web

http://42messages.wordpress.com/2010/09/20/democratitzant-la-publicitat/

Navegant per la xarxa he trobat una notícia curiosa en la qual apareix una llista de les empreses més destacables (en quant a presència a l’estranger i ingressos) realitzada per Interbrand, qui us sembla que en forma part de les cinc primeres????

http://www.gurusblog.com/archives/ranking-mejores-marcas/21/09/2010/

Sí senyor! Google es troba en el 4t lloc en aquest ranking de marques realitzat recentment, just darrere dels altres dos pilars de la tecnologia actual, capdavanters al sector: IBM i Microsoft.

Aquesta, podríem dir, és una mostra més d’en quina etapa ens trobem, una era dominada per les tecnologies, i una pista sobre cap a on ens dirigim. El futur està en aquestes i d’altres empreses del sector, que ens apropen a un món “virtual” en el qual tots estem interconnectats. La globalització d’aquestes tecnologies i el seu èxit, patent en aquest ranking, ens condueix a un futur 2.0, un futur en què la comunicació no té límits.

Tornant al tema principal, Google, podem analitzar quins són els serveis que ens ofereix (que són molts) i veure així fins a quin punt aquesta marca s’adapta a aquest futur i a les noves necessitats dels usuaris:

http://www.bestmarketingonline.com/blog/google-tools/todos-los-servicios-de-google/

Aquí en veiem una mostra de la infinitat de possibilitats que Google ofereix. La oferta és immensa, tenim des de la possiblitat de gestionar aspectes de caire personal: correu electrònic, compartir impressions via blog, organitzar el nostre calendari, formar grups, descarregar música i vídeos, participar de la missatgeria instantània… fins a opcions més professionals com la gestió de la publicitat de la nostra empresa (servei del qual ja vam parlar al post anterior).

Així doncs, veiem en Google una empresa que s’adapta al constant canvi i que incorpora cada nova tendència social per a satisfer les noves necessitats dels seus usuaris. D’aquesta manera Google es converteix en una empresa competent, que no es queda enrera i busca cobrir totes les inquietuds del públic, fent front a les noves marques pioneres en el nou fenòmen d’interacció social i adquirint les possibilitats que aquestes ofereixen als usuaris a la seva pròpia empresa. La innovació i la renovació són potser les claus de l’èxit d’aquest gegant que va començar essent tan sols una eina de búsqueda.

Published in: on Setembre 21, 2010 at 2:55 pm  Feu un comentari  

Google: la democratització de la publicitat o un monopoli a la xarxa?

http://42messages.wordpress.com/2010/09/20/democratitzant-la-publicitat/

Google s’ha convertit en un gegant molt poderós a la xarxa, amb el que això suposa avui en dia, el gran poder que té via web es traspassa al món “real” degut als temps en que ens trobem.

Google, el buscador web més reconegut de la xarxa, suposa una gran oportunitat per a les empreses que vulguin publicitar-se. El fet que aquest medi sigui utilitzat per milions de persones 24 hores al dia permet a les empreses que s’hi anuncien obrir-se al món sencer i a un públic molt numerós.

Pel que fa a la qüestió de si ens trobem davant de la democratització de la publicitat o davant d’un monopoli cal destacar el fet que qualsevol que ho vulgui pugui publicitar-se al seu espai, adaptant les seves restriccions (com per exemple el pressupost disponible…) ja que Google permet una personalització de la publicitat segons el requeriment del seu client. Per a això ofereix dos tipus de programes:

–          Per a anunciants: Google Adwords

–          Per a editors web: Google Adsense

Amb Google Adwords es mostren els anuncis d’una empresa determinada en funció de la búsqueda de l’usuari (si busca directament el seu producte o algun relacionat); a més, en relació a costos, l’empresa només paga quan l’usuari pitja sobre l’anunci.

Amb Google Adsense s’aconsegueix maximitzar el potencial econòmic de la web del client (de Google) amb anuncis sobre productes relacionats amb els de la web, permetent a més la personalització dels anuncis per a que s’aconsegueixi un estil acord amb el de la web; a més, amb aquest programa Google ofereix la possibilitat de visualitzar informes online sobre la gestió de la publicitat que hem escollit.

 

El fet que aquesta publicitat estigui oberta a tothom siguin quines siguin les seves condicions (pel que fa a límits econòmics, etc) seria un punt a favor per afirmar que ens trobem davant de la democratització de la publicitat. En tot cas, però, es tractaria de la democratització de la publicitat en aquest medi i en les condicions que s’ofereixen, no de la publicitat en un sentit general. El fet que no totes les plataformes publicitàries ofereixin aquestes possibilitats fa caure la teoria de la democratització de la publicitat, ja que la publicitat entesa en sentit general no és lliure, accessible a tothom, ni ofereix les mateixes condicions i possibilitats per a tots.

Així doncs, essent Google l’únic (o gairebé l’únic) que ofereix aquests programes promocionals, es podria entendre que Google es troba en situació de monopoli, ja que es l’únic que oferta aquest producte.

Published in: on Setembre 20, 2010 at 5:42 pm  Feu un comentari  

Tothom es vol pujar al carro

Tal i com hem anat veient durant els últims dies, les xarxes socials s’han convertit en el fenòmen del moment. Cada dia el número de persones que en participen és major, i amb això, la repercussió d’aquest medi s’incrementa de la mateixa manera.

Davant d’aquesta nova situació les empreses han buscat la manera de formar-ne part i treure’n profit. De manera similar, altres medis digitals s’han sumat al carro de les opcions que ofereixen les xarxes socials originals, cosa que incrementa la competència entre elles, que ja actualment és força gran (hi ha una gran oferta de xarxes socials: Facebook, Twenti…).

Un exemple de la revolució de medis el trobem en aquesta notícia, que explica com un altre gegant de la informació digital vol afegir a les seves opcions les típiques de les xarxes socials, creant la seva pròpia :

Google prepara su propio Facebook

Google prepara su propio Facebook  (Imagen: Google)

Google Buzz ha sido revisado ya en varias ocasiones por sus problemas de privacidad. (Imagen: Google)

  • Aseguran que es un proyecto real y que se llamará ‘Google Me’.
  • Dicen que Google pensaba que las redes eran una moda pasajera.
  • El lanzamiento de Buzz no ha sido suficiente.

EUROPA PRESS. 29.06.2010 – 13.37 h

//

Un ‘tweet’ del presidente de Digg, Kevin Rose, desató el lunes 28 de junio los rumores sobre la posibilidad de que Google trabaje en la creación de su propia red social, con un funcionamiento similar a Facebook. Un día después, el ex director de tecnología de Facebook, Adam D’Angelo, confirmó el rumor.

Algunas fuentes han confirmado que ‘Google Me’ no es un rumor sino un proyecto real

D’Angelo, que trabajó en la red social de Mark Zuckerberg y es el creador del servicio de preguntas y respuestas de Quora, aseguró este viernes que ‘Google Me’ -todo indica que éste será el nombre de la supuesta red social en la que trabaja Google- “es un proyecto real”.

El experto hizo esta afirmación para responder a una pregunta en Quora. D’Angelo aseguró, citando “fuentes de confianza”, que ‘Google Me’ no es un rumor sino un proyecto real en el que “hay un gran número de personas trabajando”.

Según D’Angelo, en la compañía de Eric Schmidt “se dieron cuenta de que Buzz no era suficiente y de que necesitan construir una red social completa”. Además, aseguró que se trata de un proyecto de alta prioridad” dentro de Google.

No obstante, las opiniones del exdirectivo de Facebook no terminaron aquí. D’Angelo fue más allá y se atrevió a afirmar que en Google “había dado por hecho que el crecimiento de Facebook se desaceleraría a medida que creciera, y que no podría tener demasiada influencia sobre ellos”, sin embargo, esto no ha ocurrido “y ahora están muy asustados”.

Published in: on Setembre 17, 2010 at 4:31 pm  Feu un comentari  

Claus de l’Advergaming

http://42messages.wordpress.com/2010/09/15/advertainment-branded-content-i-advergaming/

Quins objectius es proposa assolir amb l’Advergaming?

  • Reforçar la imatge de marca
  • Crear bases de dades sobre els usuaris
  • Segmentar directament el públic objectiu
  • Transmetre els atributs del producte i la marca
  • Construir un context de diàleg entre els usuaris i la marca, o entre ells mateixos

 

Quins trets el caracteritzen?

  • Relació cost/efectivitat en front altres mitjans
  • Elevada taxa de record per part de l’usuari
  • Baixa intromissió publicitària a l’hora de navegar
  • Ës l’internauta qui busca el joc i no alrevés

 

En què rau l’èxit de l’Advergaming?

La seva naturalesa atractiva (repetició i “adicció” al joc) manté durant períodes relativament llarg de temps l’atenció dels usuaris, permetent als anunciants educar al públic sobre els seus productes, assegurar-se de l’impacte que tenen i de la interiorització del missatge.

“Los ratios de respuesta obtenidos son altísimos entre un 24 y 30 por cien de tasas de click comparados con otros indices de respuesta como la televisión (1%), prensa y revistas (0,75%), radio (0,55) o teléfono (1,5%).”

I/PRO cyberatlas

“El tiempo de permanencia oscila entre 15 y 30 minutos de media. Sin embargo, es difícil de imaginar que alguien esté frente a un spot, un anuncio de revista o una valla publicitaria más de unos segundos.”

FE-CEMD Federación de comercio electrónico y marketing directo.

 

Un altre element interessant sobre l’Advergaming és potser el perfil demogràfic. Contràriament al que es podria pensar, l’Advergaming no només va adreçat a nens/es. Segons uns estudi realitzat per la Interactive Digital Software Association al 2006, un 42%  de les persones que normalment participen de videojocs estan per sobre dels 35 anys, mentre que ell 30%  es troben entre els 18 i els 35.

Els videojocs on-line han anat creixent en els darrers anys a un ritme superior que altres mitjans i són un fenomen molt acceptat en la població actual, essent així´, l’elecció de l’Advergaming com a estratègia de marca sembla una sortida lògica.

PD: Algunes pàgines web interessants que tracten sobre l’Advergaming:

http://www.marketingdirecto.com/punto-de-vista/la-columna/advergaming-videojuegos-y-comunicacion-publicitaria-jose-marti/

http://www.exelweiss.com/blog/37/advergaming-cuestiones-basicas/

http://edant.clarin.com/suplementos/economico/2005/01/02/n-00501.htm

Published in: on Setembre 16, 2010 at 6:05 pm  Feu un comentari  

Advertainment, branded content i advergaming

http://42messages.wordpress.com/2010/09/15/advertainment-branded-content-i-advergaming/

Aquests són dos dels exemples potser més coneguts d’Advertainment de fa uns anys, en relació a la marca Pirelli, marca que ha creat la seva pròpia pàgina web destinada a aquest tipus d’estratègia: http://www.pirellifilm.com/

Tal i com es comentava al post, aquestes noves estratègies de marca són força favorables per a les empreses, que dia rere dia busquen una inclusió major en la ment del consumidor potencial i per a això fan ús de tots els mitjans que les noves tecnologies els hi ofereixen.

Aquest és un exemple més de com la forma de promoure una marca o un producte va canviant amb el temps, incloent nous mitjans sense eliminar els anteriors (en els exedmples anteriors veiem que es fa ús del cinema i alhora d’Internet, ja que aquests curts només es troben disponibles a la xarxa) tal i com parlàvem a posts anteriors.

Pel què fa a l’Advergaming, veiem també un progrés en la forma en que les empreses es publiciten en ells, s’ha passat de les meres introduccions de la marca en certs espais del videojocs (panells publicitaris a les carreres dels videojocs d’automovilisme, cartells publicitaris de la marca en el context ambiental del videojoc…) per a passar a oferir un contingut propi de la marca.

Un dels primers atisbes de l’Advergaming fou potser la inclusió de certes opcions relacionades amb els productes d’una marca en un videojoc, com és el cas de “The Sims” amb la seva gran varietat d’expansions amb possibilitats que van des de crear una franquícia de McDonalds a poder vestir el protagonista amb roba de la coneguda marca de roba H&M.

L’últim pas seria la creació d’un videojoc per part de la pròpia empresa, oferint un contingut relacionat amb el seu producte que alhora doni lloc a l’oci. Un exemple de la importància d’aquesta tendència innovadora el trobaríem en l’agència online “Xtragames” dedicada a la creació d’aquest tipus de projectes per a les empreses demandants, tal i com podem comprovar a la seva pàgina web: http://www.xtragames.com/

A la mateixa adreça podem trobar-hi alguns dels seus últims treballs, exemplificant el que comporta l’Advergaming. Entre aquests darrers projectes trobem noms coneguts per tots nosaltres com són el de “Caixa Catalunya”, “Pepsi” o “Coca-Cola”:

A continuació, podem veure de forma més detallada en què consistien els projectes desenvolupats per a “Pepsi” i “Coca-Cola” respectivament:

Amb aquests exemples podem constatar que tot i que termes com “Advertainment” i “Advertainment” no són gaire comuns en la nostra vida quotidiana, cada cop hi estan més presents. L’evolució dels medis desenvolupa un ampli ventall de possibilitats per a les empreses en el mercat.

Published in: on Setembre 15, 2010 at 3:54 pm  Feu un comentari  

La indústria dels videojocs

http://42messages.wordpress.com/2010/09/13/la-convergencia-dels-mitjans/

 

Tal i com podem observar, el negoci dels videojocs surt molt rentable en l’actualitat. El món de l’oci ha mogut sempre molts diners, i amb el desenvolupament de la tecnologia les oportunitats de treure’n partit es multipliquen. Cada cop els joves tenen accés des de més petits a Internet i a les noves tecnologies en general, cosa que significa un increment dels usuaris i al cap i a la fi, dels consumidors potencials dels productes que s’ofereixen, un mercat més ampli en el qual desenvolupar la nostra activitat.

Tal i com comentàvem a les primeres entrades, cada cop hi ha més facilitats  en la circulació de la informació. En el cas dels videojocs aquesta realitat es fa patent en la integració d’Internet a les videoconsoles i la possibilitat de descarregar jocs sense haver de comprar-ne el format físic, ja ni tan sols ens hem de desplaçar a la botiga. D’altra banda, el videojoc en sí també ha evolucionat, ja no pel mer fet de poder-lo descarregar de la xarxa o per poder jugar amb altres usuaris on-line, sinó perquè a dia d’avui molts són els exemples de videojocs en els quals no no només se’ns ven el contingut físic intern al cd/dvd, sinó que hi ha la possibilitat de descarregar-ne actualitzaciosn, accessoris i altres extres a través de la computadora. Així doncs, podríem dir que deixen de ser produtes totalment definits en els quals el que se’ns ofereix és el que ve a la caixa, sinó que podem allargar l’experiència o personalitzar-la al nostre gust.

Per últim, recalcar, tal i com fa la notícia, la importància creixent dels videojocs on-line, que a l’igual que la resta, s’estan adaptant a l’entorn actual, aprofitant noves plataformes de moda com són les populars xarxes socials.

Published in: on Setembre 14, 2010 at 3:25 pm  Feu un comentari  

Els videojocs com un mitjà d’agregació interactiu

http://42messages.wordpress.com/2010/09/13/la-convergencia-dels-mitjans/

En l’actualitat tenim al nostre abast una gran varietat d’oferta en termes de videojocs. Tot i que fa temps que existeixen les videoconsoles, l’arribada d’Internet i la seva adaptació a aquest tipus d’oci ha revolucionat aquest mercat.

Ja no només tenim un ampli marge per escollir una consola o altre, tenim la xarxa per a fruir de videojocs on-line, i més enllà i potser el més revolucionari, tenim la possibilitat de participar en jocs multijugador amb altres usuaris “no coneguts”. Aquesta innovació ha estat adaptada per les empreses dedicades a aquest tipus d’oci (videoconsoles…) i avui en dia gaudim de la mateixa oportunitat a qualsevol d’elles. Podem accedir a la xarxa des de la consola i compartir l’experiència amb gent d’arreu del món.

Aquesta interconectivitat tan present en els nostres dies i de la qual hem estat parlant a posts anteriors es fa patent en un aspecte més del nostre dia a dia. A hores d’ara no cal estar en un mateix espai (físic) amb els nostres amics per poder jugar una partida amb ells, ho podem fer cadascú des de casa seva via Internet.

Així doncs, fent referència a la teoria del senyor Nicholas Negroponte sobre la creació d’un hipermitjà…

… veiem que la realitat actual en el sector dels videojocs encaixa en la d’un mitjà que agrupa tota una sèrie de característiques pròpies d’altres medis. El videojoc entès com a format d’oci, engloba avui tot de característiques del món de la globalització, la informació immediata, actual i fàcil, en fi, de la intercomunicació dels usuaris. Avui en dia les videoconsoles ens permeten l’accés a Internet, i amb ell, totes les possibilitats que la xarxa ens ofereix. Les partides on-line són potser les més remarcables i més definitòries del que la connexió entre usuaris suposa en aquest medi.

D’aquesta manera, al catalogar els videojocs en base a la gràfica superior, diríem que forma part alhora del sector electrònic de consum (ordinadors) ja que el PC s’ha convertit també en un tipus de consola; el sector multimèdia, ja que una consola/ordinador ens permet la reproducció de música, vídeos… i entra així en el sector del cinema; i en el sector d’Internet, el qual seria la base del nostre estudi, i l’origen d’aquesta revolució tecnològica. Així, en el moment en què les videoconsoles permeten l’accés a la xarxa, de forma lògica, es dona pas a l’entrada en el mercat de les telecomunicacions en general i a tot el que aquest suposa.

Per tant, com a conclusió, podríem dir que les noves videoconsoles i els nous formats de videojocs (tant en el format clàssic com els virtuals, ubicats dintre de la xarxa) s’han convertit en partícips del que el senyor Negroponte anomenava l’hipermitjà, un mitjà que engloba els altres.

Published in: on Setembre 13, 2010 at 3:03 pm  Feu un comentari  
Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.